La gimnastica

La gimnastica

« Vam tots crebar ! Qu’es pas benleu, qu’es segur ! »…

Fau demorar confinat… Mas po’es pas estar chas te, barrada dins-t’un apartament, coma ’na babòia, las còstas en long ! Fau ben se balhar un pauc de se, anem… As beu far durar per far lo destrenh e lo marende, per esgar la besunha dins los placards e las comòdas, ne’n as tòst ton aise. ’Laidonc : que far ? Me venguet ’n’eidéia : e si fasia de la gimnastica ? Me suvenguei qu’avia gardat un pitit libreton dau temps que ’nava m’esbraciar dins-t’un clube. Lo ’nei cherchar e d’en prumier legiguei l’introduccion : te disen que si fas tots los exercicis rier coma fau, en ren de temps te sentiras benaisa perque auras pas solament pus de dolors, mas auras tanben desfloquetat tos budeus, quitament esventolhat tas cervelas e qu’auras un còrps d’atleta si ses n’òme, de divessa si ses ’na femna. Sabia plan que qu’eria per apastar lo monde, mas, de las vetz… De tots biais, riscava ren d’essaïar e ’laidonc me lancei.

Comencei per lo « Renforcement des muscles du dos ». Per enfortesir los muscles de l’eschina, fau començar per se metre d’esvers per terra e qu’es pas tant ’cepte que creurias. Afen, mas que te tenes ’pres quauque meuble per t’acatar, ’ribas a te siclas plata-cuòu e ’prés ’quò, as mas t’esvenlar sus lo parquet en far bravament per pas t’endeschar perque quò l’i es gaire mofle. Un còp aisinada mau que ben, fau far coma disen dins lo libreton : ’trapar lo janoelh dau costat drech a doas mans e lo pelar sus lo peitrau de tau biais que la jarra manhe lo ventre. Fau demorar entau ’dobada 15 secondas de temps e tornar far tres còps de mai. Un còp fach, chamnhas de costat. Tres còps d’un costat, tres còps de l’autre. Quand as ’chabat, sabes pas si los muscles de ton eschina son enfortesis, mas ses segura que t’as fach quauque machadis si talament tas rens an patit sus lo parquet.

Quand aguei ’chabat, non pas me tornar levar, tenguei de far per puescher renforçar mos muscles culiers, afen mas jautas de cuòu : « Renforcement des fessiers ». Totjorn d’eschina per terra, fau se metre per costat, parar ’na chamba, des’trapar l’autra sens s’obludar de virar la poncha dau pé a l’en-dedins ; ’laidonc, fau la levar bravament en far ’tencion de pas ’nar tròp naut perfin de pas se peciar ; qu’es que, sabes, aurias viste fach de te besilhar l’ancha ! Si vòles un crupinhon ferme coma n’agland, fau zo far quinze còps. Me fie que ’quò deu èsser quinze còps per ’na chamba e tertant per l’autra.

Donat qu’eria pas crebada, qu’avia d’engueras un pauc d’alen, tant qu’a far m’ataquei au tresesme exercici : « Renforcement des pectoraux » perfin de te modelar un parpalh de prumiera, emb daus tetins coma si avias vint ans. Òc-es, mas avia pas bien legit lo papier : me folia ’n’altere e ne’n avia pas. Qu’es ben vrai que pas jamai me siria vengut a l’edéia de ne’n ’chaptar en ’nar far mas comessions donat que ne’n ai pas mestier tots los jorns. Bon-es : me pensei que si prenia doas pitas botelhas en plastique e que l’i metessa de l’aiga dedins, ’quò deuria ’nar. Òc-es, mas, per ’nar querre las botelhas, fauguet se tornar levar… e ’quò se faguet pas tot solet ! Me virei d’un costat, me virei de l’autre, e ’chabei totparier per me metre a  quatre pautas. E ’quí demorei engaunhada sens puescher me requilhar… Me calculei que me folia quauqua ren de solide per me poïar. Pas ’na sela perqu’esropiara e auria tòst fach de me trobar de plata-ventre. L’acotador dau gròs fautuelh faguet l’afar mas que faguei bien ’tencion de pas lo ’trapar emb ma man drecha causa qu’es minjada per los rumatisms, e de pas me ’poïar sus ma chamba gaucha causa que mon janoelh auria riscat me laschar. Afen totparier, l’i ’ribei e, d’encair, plejada en dos, mas doas mans sus mas rens que me petavan, ’nei garnir d’aiga mas botelhas. Un còp fach, l’i tornei. Auria pogut me ’plantar, mas pensa : daus tetins de vint ans !... Me tornei metre frau que brau d’eschina e l’i me tornei ’trapar : tener ’na botelha dins chasca man, bien escartar los braçs e tener de fach en tindar lo peitrau, bufar en montar, respirar en davalar. Entau doas vetz, quinze còps. Capitulei au tresesme còp perque me calculei que, si volia puescher me tornar levar, valia mielhs me ’plantar.

E tant pieg per los tetins de vint ans…

Lo diable mai lo COVID-19 !