Paubres chens

Paubres chens

« Vam tots crebar ! Qu’es pas benleu, qu’es segur ! »… E los prumiers que van crebar me fie que ’quò sira los chens que lo monde van permenar. Parle pas daus chens « vertadiers », daus chens coma la chena de mon collega lo Domenge, en lai dau costat de Montpelhier, que la laissa tots los sers a l’òrle de far la peleja dins la garriga e de l’i corsar los singlars qu’a tòst fach de desgorcinar. Non, parle daus pitits chens de vila, de ’quilhs qu’an l’abituda de demorar dins l’apartament de lors patrons, benaises dins lor panieron clafit de coissins e de balassons, emb tot çò que lor fau per pas s’einuiar : un vòs en plastique per se far las dents, un pelhon a eslifrar per se desarnhançar, de las paumas, de las peluchas que ginglen o que ginglen pas, e quitament d’autras besunhas per los far venir pus fins en se calcular ente fau pausar la pauta per dreibir un clapet e far davalar quauqua lechetariá. Me diras pas ! Coma si avian pas pro de croquetas que, fòrça de ne’n golar an daus ventres tot coma ’quilhs de ’n’ovelha qu’a tròp minjat d’avena. Suerten jamai, nonmas doas minutas lo mandin e doas minutas l’enser ; lors patrons los tenen a l’estacha e lor laissen a penas lo temps de pissotar sens puescher ’nar, de-çai de-lai, sinotar las bonas sentors de quauques confrairs, si talament lor taina de viste tornar maison per viste partir trabalhar o viste se ’nar conhar davant lo pòste de television o dins lo liech.

Mas veiquí : dempuei que lo COVID es ’ribat, lo monde son oblijats de demorar chas ilhs : son confinats. S’einuien. Malevien. ’Laidonc, per se chamnhar las eidéias, van permenar lors pitits chens. An lo drech ! As lo drech, te maitot ! Qu’es escrich sus ton « Attestation de déplacement dérogatoire » : po’es ’nar te permenar rasis chas te, per ’quò-’quí o per ’quò-lai, e mai que mai per ’na pita surtida « liée aux besoins des animaux de compagnie ». Aitanben, aviam pas jamai vist tant de pitits chens, de canirons, de chenassons, de chirons, de pitions, far lo torn dau Champ de Julhet. Mas las paubras pitas bestias an pas lo drech d’espingar, de folastrar, ni mai de ’nar se sinar lo cuòu los uns e los autres en mòda de convivialitat si talament son tengudas emb l’estacha au pus cort. Fau far ’tencion : veses pas que lors patrons se trobessan a mins d’un metre l’un de l’autre…

Fau far ’tencion maitot de permenar ton chen ’n’ora, pas mai. ’Laidonc, un còp tornats maison, lo monde presten lor chen a lor vesin per li rendre servicí, o ben per fin que s’einuiesse pas, e de las vetz a mai d’un vesin. ’Quò fai que los paubres pitits chens marchen de las oras de temps e, quand ’riben las cinc oras, ne’n pòden pus. Son tots deslenats e tiren tots ’na linga que traina belament per terra ; l’i en a que van ’tòrt, que s’espautiquen ; d’autres que se rebutissen, que vòlen pus bujar e qu’esten. ’Quò japa, ’quò s’esjapeta, ’quò liapa, ’quò taiaula, ’quò jangla, ’quò sundis…

Los planhe ! Compatisse… de tant que sei a quauqua res pres ’dobada coma ilhs.

Figura-te que l’autre jorn, non pas surtir far ma pita permenada autorn dau maisonatge coma d’abituda (« activité physique individuelle »), siguei oblijada de demorar chas me causa que quauqu’un me devia sonar. ’Laidonc me pensei que, mòda de permenada, auria mas de far lor torn de l’apartament e calculei quantben de còps folia far per far un quilometre : donat que lo colidor mesura 5,50 m, que la sala de minjar mesura 8 m dins la lonjor e 4 m dins la larjor e que fau far dos còps la larjor, ’quò te fai a pus pres dins los 20 metres. ’Laidonc, per far 1 quilometre, folia far 50 còps lo torn de l’apartament. Me lancei. Comptava per detzenas e, en passar, marcava chasca dietzena sus un bocin de papier. ’Pres lo dietzeme torn, ’quò comencet de m’alassar ; mas tenguei de far. Au vintesme, sarrava las dents. Trenta. Quaranta. Cugei pas ’ribar a cinquanta si talament eria contractada. L’i ’ribei totparier e, ma fen, eria plan contenta ! Òc-es, mas lo lendeman qu’eria pas la mesma musica… Fauguet deschantar… Tres jorns ’pres qu’anava pieg ! « Déchirure musculaire » disset lo medecin. Tant dire ’n’esbrigalhada musculara…

    Puta de COVID dietz-e-nòu !