Lo "mot de passe"

Lo "mot de passe"

Siriatz maluros d’èsser vielh e de pas èsser au branle dins ’queu monde moderne que fila a plen luquet ! Un monde de machinas, sens degun per t’explicar coma l’i te prener per las manobrar. L’i a
quitament pus de caissieras dins las « grandes surfaces » ; afen, l’i en a plan, mas una ’quí, ’n’autra lai, e si as pas lo temps d’esperar perque venes de te pensar qu’as obludat de tuar lo gas jos la marmita o ben qu’emparas lo pissar emper que los chiadors publics son barrats causa de ’quela puta de Covid, ses oblitjada de ’nar a la « Caisse automatique ». ’Na plan brava enginjada ! As pas lo temps de te calcular. Fau comprener d’abòrd, si de non la machina fai pus cas de te e se moma. Mas, fin finala, sap plan te damandar ton « mode de paiement » e, un còp qu’as païat, te dire e te tornar dire quatre ou cinc còps de sega de viste te tirar d’aquí. E qu’es pertot parier, mai que mai quand vòles ’chaptar un bilhet per prener lo tren. Autres temps ’navas au guichon e t’explicavas coma l’empluiat ; mas aura, bufa : si l’i a n’empluiat, saubra mas te dire « Désolé, mais ce train n’est accessible que par réservation sur Internet ».

Internet. ’N’autra brava enginjada ! Vene mas de me ’chaptar un nuvel ordinator e sabe p’un piau lo
manejar ; pense que lo logiciau a degut èsser conçaugut per quauqu’ingenior enfuriosat si talament es envirtolhat. Demore davant se coma ’na pola qu’a trobat un coteu. Afen, fòrça de me firgar la testa e de firgonar a l’asard, ’chabe totparier per me’n despestrar frau que brau. Mas lo mai que me’n balha qu’es lo « mot de passe ». Si vòle m’enquerir de qué que siaïe sus Internet me fau mon « mot de passe ». Lo mestre mot. E emper que ne’n fau un per chasca demarcha. ne’n ai un modelon e me rapele pus loquau es per la Pòsta, per los Imposts, per l’Aiga, per l’Electricitat, afen per tot. Los ai ben tots escrichs sus un papier mas sabe pus ente l’ai conhat…

Me suvene dau prumier còp que me fauguet trobar un « mot de passe » : avia chausit « Marie »
perque queraque me pensava que la bona Senta Vierja auria pietat de me. Òc-es, mas ’quò plaguet p’un piau a la machina que me responde còp sec : « Désolé, le mot de passe doit comporter au moins dix caractères ». A l’azard, marquei « Antoinette » en pensar que, benleu, lo Sent Toana vendria a mon secors. ’Quò plaguet pas mai a la machina que me respondet : « Désolé, le mot de passe doit comporter au moins un nombre ». Me carculei un moment per chausir un nombre e me pensei que 5 podria ’nar ; siria ’cepte me rapelar : auria mas pensar aus cinc dets de la man. Cran-cran sus lo « a », cran sus lo « i » : « Cinq Antoinettes ». E ben avia bien trabalhat ! La machina se rebutiguet ; volguet pas de mon nombre e me respondet : « Désolé, le mot de passe doit contenir au moins un nombre sous forme de guarisme ». De de qué ? Aguei beu cherchar dins lo Larousse mai dins lo Petit Robert, trobei pas traça de quauque « guarisme » que siguessa. Me gratei los piaus un brave moment e l’i ’nei a l’asard : « 5 Antoinettes ». E ’quò tornet far : « Désolé, le mot de passe ne doit pas contenir d’espaces ». Lo « guarisme » qu’eria plan lo « 5 » manca que la machina lo volia mas jaspit au pitit nom. A ’queu moment, l’envia me prenguet de li dire « merda » a ’quela machina, tant coma lo defunt pair Liunard disset un jorn a sa femna « Merda, cent còps merda, fai-’quò ton compte, Germana ? » ; ’laidonc escriguei : « 5AntoinettesMER ». Sabes-tu çò que me respondet la machina ? « Désolé, le mot de passe ne doit pas contenir deux majuscules successives ». Me ’plantei ’quí perque si de non auria fotut ’quela loira d’ordinator per la fenestra. Eria benleu plan fin mas pertant se vesia qu’avia pas compres : que siaïe « mer » o « MER » ’quò volia dire « merda » o « MERDA ». O ben fasia-t-eu son delicat ? Quand siguei mai avertida, m’aprenguei tustar en toscha en passar per « Mot de passe oublié ? » ; mas qu’es gaire mielhs perque m’es totjorn d’eivis que vau tombar dins quauque tracanard o que me vau permenar dins quauque laberinte que ne’n verai pas la fin.

Qué vòletz far : qu’es lo progrès e som ben oblijats de segre. Mas me damande si lo monde son venguts mai uros. Sabe pas e podria pas zo te dire. Segur pòden far pus ’ceptament e pus viste… Qu’es ben rale qu’an pus mestier de trainar ’na selha per ’nar cherchar l’aiga a la font, o la tirar dau potz emper que l’aiga pissa d’un robinet dins la baciá ; mas fau la païar e vendra un jorn que, quitament si la païas a grand còsta, l’i en aura pus. Qu’es ben rale qu’an pus mestier de montar la mescha de la lampa a petròli que fasia de las regolinadas negras sus la figura quand fialava, nimai de far mòure lo cafet dins-t’un molin que folia tener bien sarrat entre las jarras emper qu’um a mas tot zo branchar ; mas fau païar l’electricitat. Qu’es ben rale qu’an pus mestier de ’nar velhar chas los vesins e marchar en s’entorcer los pès causa que la névia se taponava jos los suòcs bolauds emper que l’i a la television ; mas fau païar la redevença. De tots biais l’i a pus de névia causa dau « réchauffement climatique » que nos a ’menat lo progrès.

Veses-tu çò que qu’es, lo progrès…